ELS MECANISMES DE DEFENSA

Segons la teoria freudiana, estem formats per 3 elements indissociables: "l'allò", "l'ego" i el "superego". "L'allò" seria la part fosca, aquells aspectes inconscients, "l'ego", el que maneja "l'allò" i el "superego" i finalment el "superego" seria la veu de la consciència, el conjunt de principis, normes i valors que formen la moralitat.

En relació als mecanismes de defensa, Freud va sostenir que la seva raó de ser venia donada per mantenir l'equilibri psicològic, per preservar l'equilibri psíquic davant de situacions i experiències reals i tangibles, però també d'aquelles que provenen de les reaccions emocionals i psíquiques de fets concrets. En aquest sentit, són mecanismes que actuen com a dispositius interns de "l'ego", donant resposta tant a problemàtiques o estats emocionals (de reacció), com a situacions nocives o visualitzades com a negatives i basades en l'experiència real i viscuda.

Els mecanismes de defensa, a més, acomplirien la funció d' equilibrar els tres elements dominants en tota persona i descrits prèviament. Així, l'ajust entre tot allò inconscient i intern i la part conscient, vinculada a la realitat personal formaria el benestar psíquic i psicològic.

Referent als mecanismes de defensa existeixen els següents: La regressió, la negació, la projecció, la racionalització, la intel.lectualització, la formació reactiva, la reacció, el desplaçament i la sublimació.

Segons el meu punt de vista, hi ha mecanismes pro-actius i n'hi ha de nocius. Dins dels pro-actius, hi posaria el mecanisme de la repressió, la racionalització i la sublimació. Penso que en tots ells la responsabilitat recau a un mateix, ja sigui no prenen decisions que van en contra teva i reprimint-te, a través de la recerca de justificacions i argumentacions davant de comportaments i conductes concretes, o canalitzant els impulsos en comportaments socials madurs.En canvi, penso que cal evitar aquells mecanismes que no suposen l'acceptació d'una responsabilitat en la gestió dels impulsos i conductes. La negació cal evitar-la perquè crec que no s'afronta el problema. La projecció, perquè atribueix el problema a algú altre i per tant no et fas càrrec de les teves decisions. La intel.letualització, a pesar de ser molt semblant a la racionalització, crec que no és un bon mecanisme perquè propugna el distanciament emocional, i per tant, no es té en compte el que es sent i es percep.La formació reactiva, perquè té forma de fal.lacia i suposa la no afrontació. La regressió, perquè suposa deixar d'assumir responsabilitats comportant-te d'una manera infantil i poc madura. I finalment, hi hauria el desplaçament, un mecanisme que té com a finalitat el canvi de l'objectiu d'un impuls, no assumint-ne les conseqüències i derivant responsabilitats.

A nivell personal penso que els mecanismes de defensa no es poden dissociar de la condició d'essers humans. De la mateixa manera que al llarg de la història, la comunitat humana s'ha hagut d'afrontar a les problemàtiques i ha anat sobrevisquent i evolucionant, a nivell micro, cada persona, també ha de fer l'esforç de trobar els mecanismes i les estratègies d'afrontació més adequades per a cercar l' equilibri psíquic. Tanmateix, no és un aspecte fàcil en el context social i educatiu on ens trobem, on pràcticament no hi ha continguts curriculars basats en les emocions ni els sentiments i on regna la competitivitat, l'individualisme i la racionalitat.

En aquest sentit, penso que com a futur professionals de l'educació, és necessària una formació que garanteixi l'educació emocional però també comportaments, competències i valors. I no només es tracta de formar en contingut, sinó que s'ha de tractar d'un procés dinàmic, desenvolupat a diferents nivells i que proporcioni a les persones treballar per una actitud activa, responsable i crítica. A més, i estant d'acord amb Bartolomé (2003) es important la formació en competències ciutadanes, que impliquin la comprensió dels problemes i assumptes públics que afecten a la comunitat, el coneixement dels drets i responsabilitats, l'assumpció de valors clau pel desenvolupament de la ciutadania: llibertat, justícia, equitat, reconeixement, valoració de la diferència, el diàleg, la participació i la responsabilitat i competència comunicativa i judici crític davant dels problemes socials, polítics i personals.

A continuació, adjunto alguns links que tracten d'aprofundir una mica més sobre els mecanismes de defensa.

En primer lloc, us adjunto un link de l'xtec d'un blog sobre filosofia per a joves on es tracta el tema dels mecanismes de defensa. Està escrit per Xavier Vilaseca i Bañera.

En segon lloc, he pensat que seria interessant conèixer una mica més la figura d'Anna Freud i les seves teories, especialment la que fa referència al seu llibre "El jo i els mecanismes de defensa", publicat el 1980.

Finalment penjo un vídeo del youtube sobre els mecanismes de defensa. Interessant perquè més enllà de la definició i la tipologia, proposa mètodes per controlar-los.

• http://www.xtec.cat/~fvilasec/freud/funcionament%20psiquisme.htm
• http://es.wikipedia.org/wiki/Anna_Freud
• http://www.youtube.com/watch?v=_oWEnyK8bYE&feature=related