La intel.ligència emocional

En relació a la intel.ligència emocional cal dir que és el conjunt de capacitats i habilitats que ens permeten gestionar les emocions d'una manera constructiva, tant si són bones com dolentes. En el cas de sentir emocions bones cal saber regular-les i treure'n el màxim profit. Per contra, en el cas de tenir emocions negatives cal tenir-ne el control, desenvolupant el màxim de recursos psicològics per a sentir-nos en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Sembla doncs, i estant d'acord amb nombrosos estudiosos del tema, que la intel.ligència emocional no és un perfil que haguem de complir sinó una forma de vida que hem d'adoptar. I més enllà del resultat al qual vulguem arribar, el més important és tot el procés de canvi i de transformació, d'una emoció que ens pot ser nociva a una positiva o més sana.

En aquest sentit, és important no caure en un model concret de canvi, és a dir, en la idea de que tothom ha de seguir els mateixos processos homogenis per arribar a un fi concret. Segons el meu parer la intel.ligència emocional és una filosofia de vida, una manera d'entendre-la i de viure-la i per tant no hi ha una linealitat aplicable a tots els éssers humans, al contrari, cal aprendre el màxim d'habilitats per a iniciar el canvi des d'una perspectiva individual i íntima.

Existeixen moltes estratègies psicològiques per a poder expressar, regular i integrar les emocions d'una manera conscient i proactiva, ja sigui a partir de la canalització constructiva, del reciclatge emocional, l'alquímia emocional o l'acceptacció emocional, per exemple. De la mateixa manera, també existeixen moltes actituds (les quals es poden treballar) per a afavorir un desenvolupament emocional sa. Així, no parlaríem d'un model a seguir, sinó d'unes pautes o suggeriments que cada persona ha de desenvolupar en un estil propi, singular i creatiu. Es tractaria doncs, de que cada persona fes el seu procés de desenvolupament emocional al llarg de tota la vida, de manera que cadascú intentés trobar i fer-se seves les consignes amb les quals es trobés més a gust, a fi i efecte de trobar la millor resposta a allò que li està passant.

Exposo, d'una manera resumida, alguns d'aquests suggeriments per assolir un millor desenvolupament emocional:

• Conviure amb harmonia, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cal establir i generar relacions interpersonals sanes i responsables, des d'una perspectiva ètica i moral, respectant-nos a nosaltres mateixos però també als altres.

• Intentar viure les experiències des d'una perspectiva positiva

• Ser una persona interdependent. Ni excessivament dependent, ni independent, donat que convivim amb altres éssers i necessitem de la seva estima i col.laboració per a viure.

• Tenir empatia i ser una persona assertiva.

• Treballar la consciencia sobre un mateix. Aquesta capacitat significa reconèixer un sentiment en el mateix moment en el que apareix. Així doncs, requereix estar atents als estat d'ànim i a les reaccions (pensament, resposta fisiològica, conductes manifestades, etc.) i relacionar-les amb els estímuls que les provoquen.

• Potenciar la capacitat d'autoregulació. Quan tenim consciència de les nostres emocions hem d'aprendre a controlar-les. No es tracta de reprimir-les, ja que tenen una funció, sinó d'equilibrar-les. La capacitat que podem tenir al tranquil·litzar-nos és una habilitat vital fonamental i s'adquireix com a resultat de l'acció mediadora amb els demés.

Finalment us convido a aprofundir en el tema amb els següents links. El primer fa referència a l'educació emocional, i es tracta de dues pàgines escrites per Collell, J., Escudé, C. (2003) referent al seu llibre "L'educació emocional". El segon link fa referència a una bibliografia bàsica sobre Educació Emocional i Intel.ligència emocional. Finalment us penjo un vídeo del "Youtube" que fa referència a una entrevista de l'Eduard Punset al neurocientífic Antonio Damasio sobre l' educació emocional.

• http://www.xtec.es/~jcollell/ZAP%20Trac.pdf

• http://stel.ub.edu/grop/files/Bibliografia%20sobre%20educació%20emocional%20i%20intel•ligència%20emocional-P_0.pdf

Les emocions. Algunes reflexions personals.

A l'hora de parlar de les emocions m'agradaria escriure una serie de reflexions.

En primer lloc em sorprèn que al llarg de la història no s'hagi donat importància als temes emocionals, a vegades fins i tot vetats o malvistos en relació a la raó o al pensament racional. Massa anys fent cas omís als sentiments, a allò que sentien les persones i a la importància de les emocions en relació al desenvolupament vital de tota persona. Per contra, sembla que actualment s'han fet avanços científics en relació al tema i que comença a tenir un lloc dins de les agendes de molt científics de renom. Gràcies als estudis dels neurobiòlegs, sabem que l'ésser humà és d'una gran complexitat i, que les emocions i els sentiments, són el motor de totes les manifestacions racionals; són indispensables per esdevenir persona.Llavors, per què durant tants anys s'ha evitat parlar del tema? Els problemes emocionals d'abans no són els mateixos que els d'ara? La gent no sent tristesa, por, ira, alegria ara com ho feia abans? Per què ha hagut de ser el món científic el que hagut de recuperar la importància d'un aspecte tant imprescindible per la condició humana?

En segon lloc, m'agradaria remarcar el perquè són importants les emocions. Compartint la meva visió i opinió amb varis psicòlegs, educadors i neurocientífics, penso que les emocions són importants bàsicament per tres raons. La primera, per retrobar-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos. És important valorar-nos i estimar-nos tal i com som, no vivint d'una manera aïllada als altres en relació al reconeixement i a l'aprovació, però tampoc depenent únicament de l'opinió i la visió que els altres tenen de nosaltres. La segona raó, fa referència a l'acceptació de l'altre. Donat que som éssers socials i que ens relacionem amb els altres, és important establir relacions personals el màxim de sanes possibles, interaccionant. L'última raó per la qual cal fer una treball amb les emocions, és el procés de millora en relació a la pròpia vida, a l'aprenentatge i a l'educació, base del desenvolupament individual i col.lectiu.

Finalment i relacionant l'últim punt del paràgraf anterior, m'agradaria fer constar que com a futurs educadors, pedagogs i psicopedagogs ens calen aprendre eines, habilitats i recursos personals i professionals per a formar-nos des d'una perspectiva emocional, a fi i efecte d'incloure el tema afectiu i emocional en els currículums educatius.

Donat que les emocions són un element indispensable per al creixement personal i per a l'organització de la conducta, és important que els currículum dels alumnes estiguin sustentats en propostes educatives de creixement emocional-personal. A més, és necessari que s'hi impliqui tota la comunitat educativa (alumnes, pares, mares, personal no docent, professorat, etc.) però també el centre i l'administració, amb la finalitat de crear i generar normatives i recursos que possibilitin la dinamització de la intervenció educativa.

Agafant les paraules d' Eva Bach i Pere Darder, en el llibre Sedueix-te per seduir, "(...) Hem d'educar no només les emocions sinó que hem d'educar des de les emocions, hem d'educar emocionalment (...)".pp. 24

A nivell personal, crec que cal donar la importància que es mereix a les emocions, les quals han de ser viscudes no sols com una qüestió personal, individual o íntima, sinó com una experiència on hi participa l'altre, que es comparteix en grup i que es desenvolupa i s'enriqueix en l'entorn social. A més, cal un aprenentatge de les emocions. Segons el meu punt de vista és tant important saber-les expressar com saber-les regular o controlar. Viure amb harmonia amb un mateix i amb l'entron sembla que és l'objectiu del desenvolupament emocional, compartint projectes comuns amb els altres, vivint coherentment dins d'uns valors transformadors que ens permetin construir un model millor de persona i de societat, més digne i feliç.

Us recomano el llibre d'en Pere Darder i l'Eva Bach sobre les emocions, que té per títol "Sedueix-te per seduir"( Juny 2010, Edicions 62).

Per altra banda, us adjunto un link interessant per tenir una panoràmica bàsica de què són i per a què ens cal fer un treball constant amb les emocions. També un link d'una entrevista que li va fer l'Eduard Punset a Paul Ekman (Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Sant Francisco) sobre les emocions.

• http://blocs.xtec.cat/emocio

Les Fòbies

Relacionant les fòbies i la memòria cal dir que molt cops no es té consciència de les fòbies i les pors. A més, sovint allò que recordem no s'ajusta al 100% a allò que va passar realment i sembla que es donaria un procés de memòria implícita, aquella que afecta a la consciència sobre allò que saps o no saps. En aquest sentit, al parlar de fòbies, normalment fan referència a experiències traumàtiques que s'han vist o patit en primera persona. Tenir una fòbia significa tenir una por constant, exagerada i irracional a un objecte o situació determinada, fet que comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix.

És important saber diferenciar la por de la fòbia, ja que no són el mateix. La por neix de l'instint de conservació de l'ésser humà i és necessària, perquè ens alerta dels perills reals. En canvi, la persona que té fòbia deforma la realitat i veu grans perills allà on realment no n'hi ha.

Per altra banda, existeixen diferents símptomes físics i fisiològics davant de l'objecte o situació motiu de la fòbia: es poden produir palpitacions, suors, mareigs, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nus al coll, tremolors, etc. També es poden produir símptomes cognitius, com la por a perdre el control, el fet de pensar que et pots morir d'una crisis, evitació o ansietat anticipatòria, etc.

En relació als tipus de fòbia o a quins objectes o situacions poden produir fòbies, val a dir que la llista pot ser infinita. Tot i això, sembla que els més comuns són: la claustrofòbia (por als espais tancats), l'aerofòbia (fòbia a volar), l'hematofòbia (por a la sang), la tanatofòbia (por a la mort), la nictofòbia (por a la nit), l'agarofòbia (por als espais oberts), la fòbia social (por al contacte amb la gent) i la zoofòbia (por als animals, sobretot als insectes i rèptils). A més, sembla que també existeixen pors obsessives en relació a objectes punxants (ganivets, agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als túnels, als cementiris, o fins i tot, als gèrmens i a la contaminació.

A nivell personal, m'agradaria explicar la meva fòbia, amb la qual convisc des del 1996, quan tenia 12 anys. Es tracta de l'aerofòbia, o por a volar, tot i que jo en diria por a volar amb avions específicament, donat que he fet paracaigudisme i he anat amb ala-delta i no tinc por. Al 1996 vaig fer un viatge de tres mesos amb la família a la Índia. Va coincidir amb els mesos d'estiu, juny, juliol i agost, i època de gran tempestes o monsons tropicals al país. Havíem d'agafar un avió interior per arribar en una altra província, al Rajasthan, i les coses van anar maldades. Durant tot el trajecte l'avió no va parar de moure's, van caure les maletes de tots els compartiments i durant una bona estona la gent va començar a cridar i a plorar. Jo estava amb els meus pares i el meu germà, i donada l'edat i la incapacitat per relacionar la inestabilitat de l'avió amb la realitat, vam aprofitar per jugar i fer cas omís de tot el que succeïa. Finalment i al cap d'unes hores, l'avió va aterrar a pistes i la gent va poder sortir. Recordo la imatge de la gent fent petons al terra i de dos militars amb metralletes que ens conduïen a dins de l'aeroport.

Pugui semblar una història real o irreal de cares en fora, la meva vivència ha perdurat fins avui dia en relació a la fòbia als avions, i a pesar de gaudir a l'hora de fer viatges, evito agafar-ne sempre que puc. Tot i això, no he deixat de fer viatges ni d'agafar avions si no hi havia alternativa per poder marxar. Des de llavors he anat a Cuba, Brasil, Noruega, Gran Bretanya, Menorca, París, etc. A pesar de la por i de ser conscient del mal moment que haig de passar dins l'avió, crec que ha valgut i val la pena esforçar-me per poder gaudir de la pròxima destinació. La majoria de vegades, un lloc diferent, desconegut i nou. Encara ara psicològicament no tinc control, em retornen les imatges de l'avió a la Índia, em suen les mans i sento cada palpitació. Sovint ploro i necessito trucar perquè em relaxin i em diguin que no passarà res, un i altre cop.

Hi convisc i intento no conviure-hi, evitant sempre que puc el mal tràngol que em suposa encarar-me amb l'avió. Tot i això, em sento forta i amb ganes de poder trobar recursos psicològics que em permetin fer-hi front d'una manera sana, tot i sabent que mai podré gaudir observant la bellesa dels núvols i del paisatge des de les altures.

Finalment i per ampliar informació us adjunto els links de diferents pàgines web que he trobat interessants:

• http://www.cathsoft.com/carmegimenez/Articles. Article sobre les fòbies fet per Carmen Giménez, dins de la pàgina web de la Fundació Claror. Un aspecte interessant de l'article fa referència a una estadística del Nacional Institute of Mental Health, segons la qual més de 730 mil habitants de Nova York pateixen fòbies o atacs de pànic quotidians.

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fòbia A la pàgina web del wikipèdia en català, a part de la definició es pot trobar un llistat de fòbies ordenat alfabèticament.

• http://www.fundacioorienta.com/salud_mental_pors.html. Aquesta pàgina web parla de les pors i les fòbies al llarg del cicle vital, des de la infantesa fins a la vellesa. Distingeix entre les pors normals i no patològiques d'aquelles que ho són i especifica a nivell psicològic quines són les edats més propenses per a tenir certes pors davant de situacions desconegudes o en un primer moment percebudes com a amenaçadores.