Les Fòbies

Relacionant les fòbies i la memòria cal dir que molt cops no es té consciència de les fòbies i les pors. A més, sovint allò que recordem no s'ajusta al 100% a allò que va passar realment i sembla que es donaria un procés de memòria implícita, aquella que afecta a la consciència sobre allò que saps o no saps. En aquest sentit, al parlar de fòbies, normalment fan referència a experiències traumàtiques que s'han vist o patit en primera persona. Tenir una fòbia significa tenir una por constant, exagerada i irracional a un objecte o situació determinada, fet que comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix.

És important saber diferenciar la por de la fòbia, ja que no són el mateix. La por neix de l'instint de conservació de l'ésser humà i és necessària, perquè ens alerta dels perills reals. En canvi, la persona que té fòbia deforma la realitat i veu grans perills allà on realment no n'hi ha.

Per altra banda, existeixen diferents símptomes físics i fisiològics davant de l'objecte o situació motiu de la fòbia: es poden produir palpitacions, suors, mareigs, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nus al coll, tremolors, etc. També es poden produir símptomes cognitius, com la por a perdre el control, el fet de pensar que et pots morir d'una crisis, evitació o ansietat anticipatòria, etc.

En relació als tipus de fòbia o a quins objectes o situacions poden produir fòbies, val a dir que la llista pot ser infinita. Tot i això, sembla que els més comuns són: la claustrofòbia (por als espais tancats), l'aerofòbia (fòbia a volar), l'hematofòbia (por a la sang), la tanatofòbia (por a la mort), la nictofòbia (por a la nit), l'agarofòbia (por als espais oberts), la fòbia social (por al contacte amb la gent) i la zoofòbia (por als animals, sobretot als insectes i rèptils). A més, sembla que també existeixen pors obsessives en relació a objectes punxants (ganivets, agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als túnels, als cementiris, o fins i tot, als gèrmens i a la contaminació.

A nivell personal, m'agradaria explicar la meva fòbia, amb la qual convisc des del 1996, quan tenia 12 anys. Es tracta de l'aerofòbia, o por a volar, tot i que jo en diria por a volar amb avions específicament, donat que he fet paracaigudisme i he anat amb ala-delta i no tinc por. Al 1996 vaig fer un viatge de tres mesos amb la família a la Índia. Va coincidir amb els mesos d'estiu, juny, juliol i agost, i època de gran tempestes o monsons tropicals al país. Havíem d'agafar un avió interior per arribar en una altra província, al Rajasthan, i les coses van anar maldades. Durant tot el trajecte l'avió no va parar de moure's, van caure les maletes de tots els compartiments i durant una bona estona la gent va començar a cridar i a plorar. Jo estava amb els meus pares i el meu germà, i donada l'edat i la incapacitat per relacionar la inestabilitat de l'avió amb la realitat, vam aprofitar per jugar i fer cas omís de tot el que succeïa. Finalment i al cap d'unes hores, l'avió va aterrar a pistes i la gent va poder sortir. Recordo la imatge de la gent fent petons al terra i de dos militars amb metralletes que ens conduïen a dins de l'aeroport.

Pugui semblar una història real o irreal de cares en fora, la meva vivència ha perdurat fins avui dia en relació a la fòbia als avions, i a pesar de gaudir a l'hora de fer viatges, evito agafar-ne sempre que puc. Tot i això, no he deixat de fer viatges ni d'agafar avions si no hi havia alternativa per poder marxar. Des de llavors he anat a Cuba, Brasil, Noruega, Gran Bretanya, Menorca, París, etc. A pesar de la por i de ser conscient del mal moment que haig de passar dins l'avió, crec que ha valgut i val la pena esforçar-me per poder gaudir de la pròxima destinació. La majoria de vegades, un lloc diferent, desconegut i nou. Encara ara psicològicament no tinc control, em retornen les imatges de l'avió a la Índia, em suen les mans i sento cada palpitació. Sovint ploro i necessito trucar perquè em relaxin i em diguin que no passarà res, un i altre cop.

Hi convisc i intento no conviure-hi, evitant sempre que puc el mal tràngol que em suposa encarar-me amb l'avió. Tot i això, em sento forta i amb ganes de poder trobar recursos psicològics que em permetin fer-hi front d'una manera sana, tot i sabent que mai podré gaudir observant la bellesa dels núvols i del paisatge des de les altures.

Finalment i per ampliar informació us adjunto els links de diferents pàgines web que he trobat interessants:

• http://www.cathsoft.com/carmegimenez/Articles. Article sobre les fòbies fet per Carmen Giménez, dins de la pàgina web de la Fundació Claror. Un aspecte interessant de l'article fa referència a una estadística del Nacional Institute of Mental Health, segons la qual més de 730 mil habitants de Nova York pateixen fòbies o atacs de pànic quotidians.

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fòbia A la pàgina web del wikipèdia en català, a part de la definició es pot trobar un llistat de fòbies ordenat alfabèticament.

• http://www.fundacioorienta.com/salud_mental_pors.html. Aquesta pàgina web parla de les pors i les fòbies al llarg del cicle vital, des de la infantesa fins a la vellesa. Distingeix entre les pors normals i no patològiques d'aquelles que ho són i especifica a nivell psicològic quines són les edats més propenses per a tenir certes pors davant de situacions desconegudes o en un primer moment percebudes com a amenaçadores.