En relació a la intel.ligència emocional cal dir que és el conjunt de capacitats i habilitats que ens permeten gestionar les emocions d'una manera constructiva, tant si són bones com dolentes. En el cas de sentir emocions bones cal saber regular-les i treure'n el màxim profit. Per contra, en el cas de tenir emocions negatives cal tenir-ne el control, desenvolupant el màxim de recursos psicològics per a sentir-nos en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Sembla doncs, i estant d'acord amb nombrosos estudiosos del tema, que la intel.ligència emocional no és un perfil que haguem de complir sinó una forma de vida que hem d'adoptar. I més enllà del resultat al qual vulguem arribar, el més important és tot el procés de canvi i de transformació, d'una emoció que ens pot ser nociva a una positiva o més sana.
En aquest sentit, és important no caure en un model concret de canvi, és a dir, en la idea de que tothom ha de seguir els mateixos processos homogenis per arribar a un fi concret. Segons el meu parer la intel.ligència emocional és una filosofia de vida, una manera d'entendre-la i de viure-la i per tant no hi ha una linealitat aplicable a tots els éssers humans, al contrari, cal aprendre el màxim d'habilitats per a iniciar el canvi des d'una perspectiva individual i íntima.
Existeixen moltes estratègies psicològiques per a poder expressar, regular i integrar les emocions d'una manera conscient i proactiva, ja sigui a partir de la canalització constructiva, del reciclatge emocional, l'alquímia emocional o l'acceptacció emocional, per exemple. De la mateixa manera, també existeixen moltes actituds (les quals es poden treballar) per a afavorir un desenvolupament emocional sa. Així, no parlaríem d'un model a seguir, sinó d'unes pautes o suggeriments que cada persona ha de desenvolupar en un estil propi, singular i creatiu. Es tractaria doncs, de que cada persona fes el seu procés de desenvolupament emocional al llarg de tota la vida, de manera que cadascú intentés trobar i fer-se seves les consignes amb les quals es trobés més a gust, a fi i efecte de trobar la millor resposta a allò que li està passant.
Exposo, d'una manera resumida, alguns d'aquests suggeriments per assolir un millor desenvolupament emocional:
Conviure amb harmonia, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cal establir i generar relacions interpersonals sanes i responsables, des d'una perspectiva ètica i moral, respectant-nos a nosaltres mateixos però també als altres.
Intentar viure les experiències des d'una perspectiva positiva
Ser una persona interdependent. Ni excessivament dependent, ni independent, donat que convivim amb altres éssers i necessitem de la seva estima i col.laboració per a viure.
Tenir empatia i ser una persona assertiva.
Treballar la consciencia sobre un mateix. Aquesta capacitat significa reconèixer un sentiment en el mateix moment en el que apareix. Així doncs, requereix estar atents als estat d'ànim i a les reaccions (pensament, resposta fisiològica, conductes manifestades, etc.) i relacionar-les amb els estímuls que les provoquen.
Potenciar la capacitat d'autoregulació. Quan tenim consciència de les nostres emocions hem d'aprendre a controlar-les. No es tracta de reprimir-les, ja que tenen una funció, sinó d'equilibrar-les. La capacitat que podem tenir al tranquil·litzar-nos és una habilitat vital fonamental i s'adquireix com a resultat de l'acció mediadora amb els demés.
Finalment us convido a aprofundir en el tema amb els següents links. El primer fa referència a l'educació emocional, i es tracta de dues pàgines escrites per Collell, J., Escudé, C. (2003) referent al seu llibre "L'educació emocional". El segon link fa referència a una bibliografia bàsica sobre Educació Emocional i Intel.ligència emocional. Finalment us penjo un vídeo del "Youtube" que fa referència a una entrevista de l'Eduard Punset al neurocientífic Antonio Damasio sobre l' educació emocional.
- http://stel.ub.edu/grop/files/Bibliografia%20sobre%20educació%20emocional%20i%20intel•ligència%20emocional-P_0.pdf
Una síntesi fantàstica del tema, Laura!
ResponderEliminarI les aportacions que fa, de gran valor.
Hola Laura!
ResponderEliminarJo el que no entenc és... si tenim tan clar que és necessari treballar aquesta intel·ligència emocional i fins i tot que és un estil de vida... perquè costa tan ficar-s'hi? jeje Gràcies per les teves aportacions, aquest és un tema que trobo molt interessant, i suposo que és per això, perquè ens engloba a tots, i d'alguna manera és una de les claus de convivència humana que tenim.
Fins aviat i bon any nou!