miércoles, 15 de diciembre de 2010

Les emocions. Algunes reflexions personals.

A l'hora de parlar de les emocions m'agradaria escriure una serie de reflexions.

En primer lloc em sorprèn que al llarg de la història no s'hagi donat importància als temes emocionals, a vegades fins i tot vetats o malvistos en relació a la raó o al pensament racional. Massa anys fent cas omís als sentiments, a allò que sentien les persones i a la importància de les emocions en relació al desenvolupament vital de tota persona. Per contra, sembla que actualment s'han fet avanços científics en relació al tema i que comença a tenir un lloc dins de les agendes de molt científics de renom. Gràcies als estudis dels neurobiòlegs, sabem que l'ésser humà és d'una gran complexitat i, que les emocions i els sentiments, són el motor de totes les manifestacions racionals; són indispensables per esdevenir persona.Llavors, per què durant tants anys s'ha evitat parlar del tema? Els problemes emocionals d'abans no són els mateixos que els d'ara? La gent no sent tristesa, por, ira, alegria ara com ho feia abans? Per què ha hagut de ser el món científic el que hagut de recuperar la importància d'un aspecte tant imprescindible per la condició humana?

En segon lloc, m'agradaria remarcar el perquè són importants les emocions. Compartint la meva visió i opinió amb varis psicòlegs, educadors i neurocientífics, penso que les emocions són importants bàsicament per tres raons. La primera, per retrobar-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos. És important valorar-nos i estimar-nos tal i com som, no vivint d'una manera aïllada als altres en relació al reconeixement i a l'aprovació, però tampoc depenent únicament de l'opinió i la visió que els altres tenen de nosaltres. La segona raó, fa referència a l'acceptació de l'altre. Donat que som éssers socials i que ens relacionem amb els altres, és important establir relacions personals el màxim de sanes possibles, interaccionant. L'última raó per la qual cal fer una treball amb les emocions, és el procés de millora en relació a la pròpia vida, a l'aprenentatge i a l'educació, base del desenvolupament individual i col.lectiu.

Finalment i relacionant l'últim punt del paràgraf anterior, m'agradaria fer constar que com a futurs educadors, pedagogs i psicopedagogs ens calen aprendre eines, habilitats i recursos personals i professionals per a formar-nos des d'una perspectiva emocional, a fi i efecte d'incloure el tema afectiu i emocional en els currículums educatius.

Donat que les emocions són un element indispensable per al creixement personal i per a l'organització de la conducta, és important que els currículum dels alumnes estiguin sustentats en propostes educatives de creixement emocional-personal. A més, és necessari que s'hi impliqui tota la comunitat educativa (alumnes, pares, mares, personal no docent, professorat, etc.) però també el centre i l'administració, amb la finalitat de crear i generar normatives i recursos que possibilitin la dinamització de la intervenció educativa.

Agafant les paraules d' Eva Bach i Pere Darder, en el llibre Sedueix-te per seduir, "(...) Hem d'educar no només les emocions sinó que hem d'educar des de les emocions, hem d'educar emocionalment (...)".pp. 24

A nivell personal, crec que cal donar la importància que es mereix a les emocions, les quals han de ser viscudes no sols com una qüestió personal, individual o íntima, sinó com una experiència on hi participa l'altre, que es comparteix en grup i que es desenvolupa i s'enriqueix en l'entorn social. A més, cal un aprenentatge de les emocions. Segons el meu punt de vista és tant important saber-les expressar com saber-les regular o controlar. Viure amb harmonia amb un mateix i amb l'entron sembla que és l'objectiu del desenvolupament emocional, compartint projectes comuns amb els altres, vivint coherentment dins d'uns valors transformadors que ens permetin construir un model millor de persona i de societat, més digne i feliç.

Us recomano el llibre d'en Pere Darder i l'Eva Bach sobre les emocions, que té per títol "Sedueix-te per seduir"( Juny 2010, Edicions 62).

Per altra banda, us adjunto un link interessant per tenir una panoràmica bàsica de què són i per a què ens cal fer un treball constant amb les emocions. També un link d'una entrevista que li va fer l'Eduard Punset a Paul Ekman (Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Sant Francisco) sobre les emocions.


No hay comentarios:

Publicar un comentario