La intel.ligència emocional

En relació a la intel.ligència emocional cal dir que és el conjunt de capacitats i habilitats que ens permeten gestionar les emocions d'una manera constructiva, tant si són bones com dolentes. En el cas de sentir emocions bones cal saber regular-les i treure'n el màxim profit. Per contra, en el cas de tenir emocions negatives cal tenir-ne el control, desenvolupant el màxim de recursos psicològics per a sentir-nos en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Sembla doncs, i estant d'acord amb nombrosos estudiosos del tema, que la intel.ligència emocional no és un perfil que haguem de complir sinó una forma de vida que hem d'adoptar. I més enllà del resultat al qual vulguem arribar, el més important és tot el procés de canvi i de transformació, d'una emoció que ens pot ser nociva a una positiva o més sana.

En aquest sentit, és important no caure en un model concret de canvi, és a dir, en la idea de que tothom ha de seguir els mateixos processos homogenis per arribar a un fi concret. Segons el meu parer la intel.ligència emocional és una filosofia de vida, una manera d'entendre-la i de viure-la i per tant no hi ha una linealitat aplicable a tots els éssers humans, al contrari, cal aprendre el màxim d'habilitats per a iniciar el canvi des d'una perspectiva individual i íntima.

Existeixen moltes estratègies psicològiques per a poder expressar, regular i integrar les emocions d'una manera conscient i proactiva, ja sigui a partir de la canalització constructiva, del reciclatge emocional, l'alquímia emocional o l'acceptacció emocional, per exemple. De la mateixa manera, també existeixen moltes actituds (les quals es poden treballar) per a afavorir un desenvolupament emocional sa. Així, no parlaríem d'un model a seguir, sinó d'unes pautes o suggeriments que cada persona ha de desenvolupar en un estil propi, singular i creatiu. Es tractaria doncs, de que cada persona fes el seu procés de desenvolupament emocional al llarg de tota la vida, de manera que cadascú intentés trobar i fer-se seves les consignes amb les quals es trobés més a gust, a fi i efecte de trobar la millor resposta a allò que li està passant.

Exposo, d'una manera resumida, alguns d'aquests suggeriments per assolir un millor desenvolupament emocional:

• Conviure amb harmonia, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cal establir i generar relacions interpersonals sanes i responsables, des d'una perspectiva ètica i moral, respectant-nos a nosaltres mateixos però també als altres.

• Intentar viure les experiències des d'una perspectiva positiva

• Ser una persona interdependent. Ni excessivament dependent, ni independent, donat que convivim amb altres éssers i necessitem de la seva estima i col.laboració per a viure.

• Tenir empatia i ser una persona assertiva.

• Treballar la consciencia sobre un mateix. Aquesta capacitat significa reconèixer un sentiment en el mateix moment en el que apareix. Així doncs, requereix estar atents als estat d'ànim i a les reaccions (pensament, resposta fisiològica, conductes manifestades, etc.) i relacionar-les amb els estímuls que les provoquen.

• Potenciar la capacitat d'autoregulació. Quan tenim consciència de les nostres emocions hem d'aprendre a controlar-les. No es tracta de reprimir-les, ja que tenen una funció, sinó d'equilibrar-les. La capacitat que podem tenir al tranquil·litzar-nos és una habilitat vital fonamental i s'adquireix com a resultat de l'acció mediadora amb els demés.

Finalment us convido a aprofundir en el tema amb els següents links. El primer fa referència a l'educació emocional, i es tracta de dues pàgines escrites per Collell, J., Escudé, C. (2003) referent al seu llibre "L'educació emocional". El segon link fa referència a una bibliografia bàsica sobre Educació Emocional i Intel.ligència emocional. Finalment us penjo un vídeo del "Youtube" que fa referència a una entrevista de l'Eduard Punset al neurocientífic Antonio Damasio sobre l' educació emocional.

• http://www.xtec.es/~jcollell/ZAP%20Trac.pdf

• http://stel.ub.edu/grop/files/Bibliografia%20sobre%20educació%20emocional%20i%20intel•ligència%20emocional-P_0.pdf

Les emocions. Algunes reflexions personals.

A l'hora de parlar de les emocions m'agradaria escriure una serie de reflexions.

En primer lloc em sorprèn que al llarg de la història no s'hagi donat importància als temes emocionals, a vegades fins i tot vetats o malvistos en relació a la raó o al pensament racional. Massa anys fent cas omís als sentiments, a allò que sentien les persones i a la importància de les emocions en relació al desenvolupament vital de tota persona. Per contra, sembla que actualment s'han fet avanços científics en relació al tema i que comença a tenir un lloc dins de les agendes de molt científics de renom. Gràcies als estudis dels neurobiòlegs, sabem que l'ésser humà és d'una gran complexitat i, que les emocions i els sentiments, són el motor de totes les manifestacions racionals; són indispensables per esdevenir persona.Llavors, per què durant tants anys s'ha evitat parlar del tema? Els problemes emocionals d'abans no són els mateixos que els d'ara? La gent no sent tristesa, por, ira, alegria ara com ho feia abans? Per què ha hagut de ser el món científic el que hagut de recuperar la importància d'un aspecte tant imprescindible per la condició humana?

En segon lloc, m'agradaria remarcar el perquè són importants les emocions. Compartint la meva visió i opinió amb varis psicòlegs, educadors i neurocientífics, penso que les emocions són importants bàsicament per tres raons. La primera, per retrobar-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos. És important valorar-nos i estimar-nos tal i com som, no vivint d'una manera aïllada als altres en relació al reconeixement i a l'aprovació, però tampoc depenent únicament de l'opinió i la visió que els altres tenen de nosaltres. La segona raó, fa referència a l'acceptació de l'altre. Donat que som éssers socials i que ens relacionem amb els altres, és important establir relacions personals el màxim de sanes possibles, interaccionant. L'última raó per la qual cal fer una treball amb les emocions, és el procés de millora en relació a la pròpia vida, a l'aprenentatge i a l'educació, base del desenvolupament individual i col.lectiu.

Finalment i relacionant l'últim punt del paràgraf anterior, m'agradaria fer constar que com a futurs educadors, pedagogs i psicopedagogs ens calen aprendre eines, habilitats i recursos personals i professionals per a formar-nos des d'una perspectiva emocional, a fi i efecte d'incloure el tema afectiu i emocional en els currículums educatius.

Donat que les emocions són un element indispensable per al creixement personal i per a l'organització de la conducta, és important que els currículum dels alumnes estiguin sustentats en propostes educatives de creixement emocional-personal. A més, és necessari que s'hi impliqui tota la comunitat educativa (alumnes, pares, mares, personal no docent, professorat, etc.) però també el centre i l'administració, amb la finalitat de crear i generar normatives i recursos que possibilitin la dinamització de la intervenció educativa.

Agafant les paraules d' Eva Bach i Pere Darder, en el llibre Sedueix-te per seduir, "(...) Hem d'educar no només les emocions sinó que hem d'educar des de les emocions, hem d'educar emocionalment (...)".pp. 24

A nivell personal, crec que cal donar la importància que es mereix a les emocions, les quals han de ser viscudes no sols com una qüestió personal, individual o íntima, sinó com una experiència on hi participa l'altre, que es comparteix en grup i que es desenvolupa i s'enriqueix en l'entorn social. A més, cal un aprenentatge de les emocions. Segons el meu punt de vista és tant important saber-les expressar com saber-les regular o controlar. Viure amb harmonia amb un mateix i amb l'entron sembla que és l'objectiu del desenvolupament emocional, compartint projectes comuns amb els altres, vivint coherentment dins d'uns valors transformadors que ens permetin construir un model millor de persona i de societat, més digne i feliç.

Us recomano el llibre d'en Pere Darder i l'Eva Bach sobre les emocions, que té per títol "Sedueix-te per seduir"( Juny 2010, Edicions 62).

Per altra banda, us adjunto un link interessant per tenir una panoràmica bàsica de què són i per a què ens cal fer un treball constant amb les emocions. També un link d'una entrevista que li va fer l'Eduard Punset a Paul Ekman (Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Sant Francisco) sobre les emocions.

• http://blocs.xtec.cat/emocio

Les Fòbies

Relacionant les fòbies i la memòria cal dir que molt cops no es té consciència de les fòbies i les pors. A més, sovint allò que recordem no s'ajusta al 100% a allò que va passar realment i sembla que es donaria un procés de memòria implícita, aquella que afecta a la consciència sobre allò que saps o no saps. En aquest sentit, al parlar de fòbies, normalment fan referència a experiències traumàtiques que s'han vist o patit en primera persona. Tenir una fòbia significa tenir una por constant, exagerada i irracional a un objecte o situació determinada, fet que comporta un gran malestar i angoixa a la persona que ho pateix.

És important saber diferenciar la por de la fòbia, ja que no són el mateix. La por neix de l'instint de conservació de l'ésser humà i és necessària, perquè ens alerta dels perills reals. En canvi, la persona que té fòbia deforma la realitat i veu grans perills allà on realment no n'hi ha.

Per altra banda, existeixen diferents símptomes físics i fisiològics davant de l'objecte o situació motiu de la fòbia: es poden produir palpitacions, suors, mareigs, inestabilitat, desmais, dificultats per respirar, contraccions musculars, nus al coll, tremolors, etc. També es poden produir símptomes cognitius, com la por a perdre el control, el fet de pensar que et pots morir d'una crisis, evitació o ansietat anticipatòria, etc.

En relació als tipus de fòbia o a quins objectes o situacions poden produir fòbies, val a dir que la llista pot ser infinita. Tot i això, sembla que els més comuns són: la claustrofòbia (por als espais tancats), l'aerofòbia (fòbia a volar), l'hematofòbia (por a la sang), la tanatofòbia (por a la mort), la nictofòbia (por a la nit), l'agarofòbia (por als espais oberts), la fòbia social (por al contacte amb la gent) i la zoofòbia (por als animals, sobretot als insectes i rèptils). A més, sembla que també existeixen pors obsessives en relació a objectes punxants (ganivets, agulles), a les aigües profundes, als ponts elevats, als túnels, als cementiris, o fins i tot, als gèrmens i a la contaminació.

A nivell personal, m'agradaria explicar la meva fòbia, amb la qual convisc des del 1996, quan tenia 12 anys. Es tracta de l'aerofòbia, o por a volar, tot i que jo en diria por a volar amb avions específicament, donat que he fet paracaigudisme i he anat amb ala-delta i no tinc por. Al 1996 vaig fer un viatge de tres mesos amb la família a la Índia. Va coincidir amb els mesos d'estiu, juny, juliol i agost, i època de gran tempestes o monsons tropicals al país. Havíem d'agafar un avió interior per arribar en una altra província, al Rajasthan, i les coses van anar maldades. Durant tot el trajecte l'avió no va parar de moure's, van caure les maletes de tots els compartiments i durant una bona estona la gent va començar a cridar i a plorar. Jo estava amb els meus pares i el meu germà, i donada l'edat i la incapacitat per relacionar la inestabilitat de l'avió amb la realitat, vam aprofitar per jugar i fer cas omís de tot el que succeïa. Finalment i al cap d'unes hores, l'avió va aterrar a pistes i la gent va poder sortir. Recordo la imatge de la gent fent petons al terra i de dos militars amb metralletes que ens conduïen a dins de l'aeroport.

Pugui semblar una història real o irreal de cares en fora, la meva vivència ha perdurat fins avui dia en relació a la fòbia als avions, i a pesar de gaudir a l'hora de fer viatges, evito agafar-ne sempre que puc. Tot i això, no he deixat de fer viatges ni d'agafar avions si no hi havia alternativa per poder marxar. Des de llavors he anat a Cuba, Brasil, Noruega, Gran Bretanya, Menorca, París, etc. A pesar de la por i de ser conscient del mal moment que haig de passar dins l'avió, crec que ha valgut i val la pena esforçar-me per poder gaudir de la pròxima destinació. La majoria de vegades, un lloc diferent, desconegut i nou. Encara ara psicològicament no tinc control, em retornen les imatges de l'avió a la Índia, em suen les mans i sento cada palpitació. Sovint ploro i necessito trucar perquè em relaxin i em diguin que no passarà res, un i altre cop.

Hi convisc i intento no conviure-hi, evitant sempre que puc el mal tràngol que em suposa encarar-me amb l'avió. Tot i això, em sento forta i amb ganes de poder trobar recursos psicològics que em permetin fer-hi front d'una manera sana, tot i sabent que mai podré gaudir observant la bellesa dels núvols i del paisatge des de les altures.

Finalment i per ampliar informació us adjunto els links de diferents pàgines web que he trobat interessants:

• http://www.cathsoft.com/carmegimenez/Articles. Article sobre les fòbies fet per Carmen Giménez, dins de la pàgina web de la Fundació Claror. Un aspecte interessant de l'article fa referència a una estadística del Nacional Institute of Mental Health, segons la qual més de 730 mil habitants de Nova York pateixen fòbies o atacs de pànic quotidians.

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Fòbia A la pàgina web del wikipèdia en català, a part de la definició es pot trobar un llistat de fòbies ordenat alfabèticament.

• http://www.fundacioorienta.com/salud_mental_pors.html. Aquesta pàgina web parla de les pors i les fòbies al llarg del cicle vital, des de la infantesa fins a la vellesa. Distingeix entre les pors normals i no patològiques d'aquelles que ho són i especifica a nivell psicològic quines són les edats més propenses per a tenir certes pors davant de situacions desconegudes o en un primer moment percebudes com a amenaçadores.

Memòria i demència

El meu quart comentari tractarà d’aprofundir una mica més sobre la memòria.

La memòria, vinculada a l’emoció, és un procés psicològic que s’ocupa de codificar, emmagatzemar i recuperar la informació. A més, funciona a partir de processos d’associació, de manera que fa lligams entre la informació vella i la nova, la qual cosa ens permet recordar.

Fent un salt endarrere en el temari, es pot veure com a través dels sentits i la percepció, els humans som capaços de copsar una sèrie d’estímuls externs, els quals a través del llenguatge neuronal, som capaços d’arxivar i emmagatzemar. Tant mitjançant els processos ascendents com descendents d’informació, enregistrem la informació que ve de fora o que nosaltres mateixos produïm, a fi i afecte de donar-li un significat. Serà mitjançant l’atenció, focalitzant sobre uns estímuls concrets, que decidirem quina és la informació que volem processar.

La memòria, doncs, seria un procés psicològic bàsic, i és important en tant que significa que s’han produït uns aprenentatges.

En relació a la memòria m’agradaria tractar el tema de la gent gran i les demències, independentment de les patologies associades a l’edat, ja siguin amnèsies, hipomnèsies, hipermnèsies, dismnèsies, o altres alteracions com la neurosis.

El deteriorament cognitiu, i més concretament la demència, comporta la pèrdua de funcions cognitives, d’autonomia personal, limitació de les relacions interpersonals i té conseqüències a nivell individual, familiar, social i sanitari. El deteriorament cognitiu pot representar fins el 10% del total de consultes neurològiques i la demència és la més prevalent. A més, durant els darrers anys, s’han produït una sèrie de canvis que han modificat l’atenció a la gent gran. L’increment de l’esperança de vida, ha comportat un augment en la incidència i prevalença de malalties com la demència, que sovint incrementen el grau de dependència de la persona. Al món occidental existeix un progressiu envelliment i sobreenvelliment de la població.

Donada la importància de poder fer una òptima atenció a la gent gran en relació a la memòria, és important que tot l’equip socioeducatiu es coordini i s’intenti, amb tots els recursos que es té a l’abast, treballar per a una millor intervenció. A continuació us exposo la meva vivència personal en una residència d’avis.

Al gener del 2010 vaig estar treballant com a educadora social en una residència d’avis, fent funcions d’animació sociocultural, de planificació i execució d’activitats diverses, etc. Juntament amb la psicòloga del centre, vam fer un treball de coordinació per tal de treballar conjuntament aspectes carencials de cada persona a nivell individual. Així, tant fèiem activitats de manualitats, de coral, de jocs, com de memòria, i tot amb l’objectiu de potenciar, a través d’estratègies didàctiques concretes, aquells buits que crèiem que calia reforçar, ja fos estimulant la memòria visual immediata, entrenant la percepció visual; desenvolupant la capacitat de concentració i la discriminació perceptiva, etc.

Finalment, us adjunto alguns dels exercicis que vam utilitzar per a entrenar la memòria i els factors que influïen en el seu funcionament, com l’atenció, la percepció o al conceptualització.

- Plantilles generals. Exemple: Em dic..../ Visc a ..../ La meva mare es deia...../ Som dia....../ La meva filla es diu......etc.

- Plantilles per treballar la memòria semàntica. Cada persona individualment havia de completar frases, del tipus: La capital d’Espanya és....../La tercera lletra de l’abecedari és...../ Un gat és...../ Un avet és.....etc.

- Plantilles de memòria bibliogràfica. Es podia treballar mitjançant un text de l’època de la Guerra Civil, mitjançant fotografies, o ajudant a escriure una història o aconteixement de la seva vida personal.

- Plantilles de memòria de treball. Completar sèries o conjunts de paraules que formen part d’una mateix camp semàntic. Ex: 1.- Gener, 2.- Febrer, 3.- Març, 4.-....etc.

- Plantilles de memòria de llenguatge. Després de llegir en veu alta paraules o sèries de paraules, els hi feies repetir.

- Plantilles de memòria episòdica. Havien de llegir un text i contestar unes preguntes sobre aquest, com si fos un comentari de text.

- Plantilles de vocabulari o lèxic.

- Plantilles de comprensió i agnòsies. Els hi passaves un full amb un paraula amb negreta i d’altres de cantó en lletra normal. Després de llegir-les havien de marcar aquella paraula idèntica a la que estava en negreta. Ex: Telèfon: Talèfon/ Telafon/Telèfan/Telèfon.

- Etc.

La Psicologia de la Felicitat: Mihaly Csikszentmihaly

Referent al tercer comentari del blog, em proposo aprofundir una mica més en la psicologia positiva i els estats de fluïdesa de Mihaly Csikszentmihaly.

Nascut el 29 de setembre del 1934, va ser cap del departament de psicologia de la Universitat de Chicago i del departament de sociologia i antropologia de la Universitat de Lake Forest. Actualment és professor de psicologia a la Universitat de Claremont (Califòrnia) i destaca pel seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar i la diversió. Ha estudiat durant molts anys la idea de flux, aspecte que ha investigat i li ha donat un renom en el camp de la psicologia positiva.

En aquest sentit, i partint del seu llibre “La psicologia de les experiències òptimes”, per a Csikszentmihaly, la idea de flux la relaciona amb la felicitat. La seva teoria parteix de que la gent és més feliç quan està en un estat de fluïdesa, és a dir, concentrada o absorbida completament en l’activitat i/o situació que estan desenvolupant. D’aquesta manera, i segons la seva investigació, la motivació i l’interès que té una persona envers allò que fa és el que ell anomena “fluïdesa”. El fet d’estar tant absorbit per l’activitat és el que fa que altres aspectes quedin en un segon terme (necessitat de menjar, hora, temps, etc.). A més, segons Csikszentmihaly , per arribar a estar en un estat de fluïdesa és important tenir en compte diferents factors:

- Que hi hagi interès per l’activitat

- Que hi hagi un equilibri entre el desafiament per l’activitat i les habilitats per realitzar-la.

- Que l’activitat no sigui ni massa fàcil ni difícil. Tenir els objectius clars

- Que hi hagi una atenció enfocada (al meu entendre, cal que l’atenció sigui conscient i meditada).

- Cal que hi hagi flexibilitat i control mental

La veritat és que no hi ha unes activitats concretes que generin més o menys felicitat en funció dels estats de fluïdesa. Dependrà de cada persona, en funció de seves motivacions, il·lusions i reptes. Segons Csikszentmihaly sembla que la meditació a consciència, el ioga i les arts marcials, són activitats que poden millorar la capacitat de les persones per a “fluir”, en tant que són activitats o accions que serveixen per entrenar i millorar la capacitat d’atenció.

A nivell personal, com a futurs educadors i pedagogs crec que és important tenir en compte aquesta teoria per aplicar-la a nivell pedagògic. És important ensenyar a consciència, no intentant que els alumnes aprenguin sense interès, sinó buscant les millors estratègies didàctiques o recursos educatius per tal de generar motivació i interès. És més important és el procés, allò que fan els alumnes, com aprenen i com desenvolupen les habilitats i capacitats per a ser persones autònomes. El resultat final, segons el meu parer, vindrà donat per aspectes que a vegades són contraproduents a nivell pedagògic: pressió, bloqueig, control, disciplina, por, autoexigència, etc.

En definitiva, i recollint les pròpies paraules de l’autor, el “fluir” es podria descriure com un estat en el què l’atenció, la motivació i la situació (activitat concreta) es troben, donant com a resultat una harmonia òptima.

Us penjo dos links del youtube sobre la psicologia de la felicitat de Mihaly Csikszentmihaly:

- http://www.youtube.com/watch?v=IkxZOVq6EKs&feature=fvw . Aquest link fa referència a la teoria de la fluïdesa. Està amb anglès però s’entén molt bé. Us el recomano.

- http://www.youtube.com/watch?v=Jtz5eN7yn8k&feature=related. Aquest link és un tros de l’entrevista que li va fer Eduard Punset a Mihaly Csikszentmihaly. Una conversa interessant sobre el sentit del treball i els estats de fluïdesa.

LA PNL I ELS CANALS SENSORIALS

Aquest segon comentari que presento té per objectiu entendre una mica més la Programació Neurolinguística i la seva relació amb els canals sensorials i perceptius. Visitant diferents pàgines web,i llegint-ne bona part del contingut, he pogut copsar les principals característiques de la PNL. Tot i que neix el 1973 a partir d'una tesi, i que els primers autors que en parlen són Richard Blandler i John Grinder, els quals en creen un corpus teòric però sense fonamentació científica, els grans comunicadors que desenvolupen aquesta teoria són Milton Erikson, Virginia Satir i Fritz Perls, tots tres terapeutes d'EEUU.

A nivell general i tal i com s'ha exposat a classe, la PNL el que tracta és de buscar els canals sensorials predominants de cada persona, a fi i afecte, de poder establir quins són els processos mentals més utilitzats pel desenvolupament de certes habilitats concretes. D'aquesta manera, investigant els models predominants del funcionament neuronal i mental, es poden trobar el patrons comuns amb l'objectiu d'ensenyar-los. Així, la PNL constitueix un model, formal i dinàmic de com funciona la ment i la percepció humana, com processa la informació i l' experiència i les diverses implicacions que això té per l'èxit personal. Alguns exemples podrien ser com es porta a terme el procés d'aprenentatge, com ens hem d'afrontar a l'estrès, a la negociació, a les gestió dels conflictes, etc. Segons els teòrics, identificant les estratègies internes que utilitzen aquestes persones, és possible ensenyar-les (modelar) i tot amb l'objectiu de facilitar un canvi evolutiu i positiu.

En relació als canals sensorials, la PNL investiga els processos que fan que representem el món a través del llenguatge, i és per això, que pot esdevenir una aplicació pràctica per millorar el nostre creixement personal i les nostres relacions interpersonals. Es podria dir, a més, que és l'estudi del que percebem amb els sentits (olfacte, oïda, tacte, vista i parla), i de com organitzem el món en funció de la selecció d'uns estímuls organitzats amb un significat.

A nivell personal m'agradaria poder compartir una sèrie de dubtes i qüestionaments en relació a aquest model teòric de gran actualitat. A pesar de que pot ser una bona tècnica per a ensenyar certes habilitats/capacitats, tinc els meus dubtes sobre la seva eficàcia, sobre com s'aplica i sota quins objectius i sota quina posició ètica està sustentada.

• Si els éssers humans aprenem per prova i error, a través de l'experiència, té sentit que es vulgui aplicar i/o ensenyar un model únic o uns patrons concrets de com cal viure, desenvolupar-se i fer front a la vida mateixa?

• És bo ensenyar els mètodes, tècniques, habilitats per ser una persona amb èxit a la vida? Què significa tenir èxit? És un dels aspectes més importants en aquesta vida, o cal que les persones, per si soles, trobin sentit i valorin les coses en funció de les seves experiències concretes? Les limitacions i dificultats són una gran font d'aprenentatge.

• Quin model de persona es persegueix? És ètic voler fer persones ideals?

Està clar que en alguns àmbits concrets i amb persones amb certs trastorns o dificultats per viure amb un llindar de qualitat de vida apropiat, algunes d'aquestes tècniques podrien servir, tot i que segons el meu punt de vista, només com una possibilitat més d'aprenentatge i de mutu acord entre les persones implicades en el procés. Si serveix com a teràpia per a millorar certs aspectes podria ser una bona tècnica, tot i que caldria vigilar els nivells d'(auto)exigència i allò que s'espera aconseguir.

Finalment us adjunto algunes pàgines web que m'han servit per adentar-me una mica més en aquest model teòric de la PNL.

• http://www.capitalemocional.com/PNL/pnl.htm

• http://www.pnlnet.com/foro/main.php3. Pàgina web, que a part de la definició convencional de la PNL , inclou un forum per a fer preguntes i metàfores divertides relacionades amb el creixement personal.

• http://www.aepnl.com/index.php?id_apartado=9. Pàgina web de l'Associació Espanyola de Programació Neurolinguística.

Autisme i sensacions

Aquest primer comentari que exposo pretén relacionar el primer tema del temari, és a dir, les sensacions, amb l'autisme. Així, a l'hora de parlar dels sentits, hi ha persones que són hipersensibles, un dels aspectes més significatius que caracteritzen les persones autistes.

El trastorn autista, segons Eugen Bleuler, el psiquiatre suís que va escriure el primer llibre referent a aquesta malaltia, es pot definir com un dels símptomes patognomònics de l'esquizofrènia i està inclòs dins de la categoria de Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), segons les dues classificacions internacionals de trastorns mentals DSM-IV i ICD-10 . A més, etimològicament, el terme autisme prové de la paraula grega eaftismos i significa "tancat en un mateix". Per Bleuler, el símptoma autista consisteix en una separació de la realitat externa, i la persona reacciona molt dèbilment als estímuls de l'entorn, que a més és percebut amb animadversió. En la majoria de casos, l'objectiu d'aquesta conducta és no perdre la concentració en les fantasies internes, però en alguns malalts aquest aïllament serveix per frenar un augment de les emocions, ja de per si molt elevades com a conseqüència de la seva sensibilitat hipertrofiada. Segons el psiquiatre suís, aquesta ruptura mental amb l'exterior no és absoluta, de manera que la consciència en relació amb fets quotidians pot estar relativament ben conservada, i només en els casos més severs d'estupor s'observa un aïllament absolut.

En aquest sentit i relacionant alguns dels símptomes de les persones autistes amb el temari, es pot dir que aquestes persones pateixen una anomalia en relació als sentits. En termes de sensacions la traducció dels estímuls a nivell d'impulsos neuronals és diferent, de manera que allò que senten i capten com a real, acaba essent distorsionat pels mateixos sentits, podent tenir al.lucionacions o percebent les coses d'una manera "anormal". Així, per exemple, són molts els psicòlegs, psiquiatres i terapeutes que relacionen l'autisme amb símptomes com la dificultat per establir relacions interpersonals, les alteracions amb el llenguatge, la parla memorística i repetitiva, la incapacitat per generalitzar més enllà d'una situació concreta, etc. També la desesperació que pot provocar un canvi de rutina, la seqüencia d'accions, un canvi en la situació del mobiliari, etc, de manera que sembla que tenen un nivell restringit per captar i interpretar les activitats espontànies.

La hipersensibilitat en relació al tacte, la llum i els sons i les dificultats que tenen aquestes persones per captar els estímuls externs i transformar-los en impulsos neuronals amb significat, sembla un aspecte difícil de comprendre i sobretot en relació a la profunda discrepància que mantenen entre els seus nivells d'intel.ligència i afectivitat: entre les seves capacitats cognitives normals (en molts casos) i els seus notablement deficitaris impulsos i instints.

Per aprofundir més en relació al trastorn autista us recomano les webs següents:

• http://www.autisme.com/autisme/html/el_sindrome.html. Pàgina web sobre un projecte que es diu "Autisme Garriga" i que té com a finalitats proporcionar suport, ajuda i assessorament a les persones autistes o a les seves famílies. La pàgina s'estructura en diferents apartats: serveis, entitats i associacions, informació del projecte i contactes, glossari de termes científics relacionats amb l'autisme, enllaços ,col.laboracions, etc.
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Autisme. Pàgina del wikipèdia on es pot trobar la definició científica, les causes, els símptomes, el tractament i el diagnòstic.
• http://www.associacioaprenem.org/. Pàgina web de "l'Associació Aprenem", una associació que neix el 2006 per iniciativa d'un grup de famílies i que tenen per objectiu defensar els drets dels seus fills a rebre una atenció adequada a la seva especificitat (detecció, diagnòstic i intervenció apropiada). També lluiten per la inclusió en tots els àmbits de les persones amb trastorn autista.

Finalment , també penjo dos vídeos del youtube. Un referent a l'autisme, la seva definició, tipologies i causes i l'altre, un track de dibuixos animats, una manera perquè els nens es sensibilitzin entorn la malaltia.

• http://www.youtube.com/watch?v=dF6LlcDQgyQ&feature=related

• http://www.youtube.com/watch?v=TULhF-v_kUw&feature=related

Presentació

Hola,

Em dic Laura Tamarit i estic cursant 5é de Pedagogia.

De la mateixa manera que tots i totes vosaltres, he creat aquest blog sobre l'assignatura de Processos Psicològics Bàsics per a poder aprofundir sobre temes del temari i poder compartir-los.

Espero que sigui d'utilitat i poguem aprendre els uns dels altres.

Salut!