LA PNL I ELS CANALS SENSORIALS

Aquest segon comentari que presento té per objectiu entendre una mica més la Programació Neurolinguística i la seva relació amb els canals sensorials i perceptius. Visitant diferents pàgines web,i llegint-ne bona part del contingut, he pogut copsar les principals característiques de la PNL. Tot i que neix el 1973 a partir d'una tesi, i que els primers autors que en parlen són Richard Blandler i John Grinder, els quals en creen un corpus teòric però sense fonamentació científica, els grans comunicadors que desenvolupen aquesta teoria són Milton Erikson, Virginia Satir i Fritz Perls, tots tres terapeutes d'EEUU.

A nivell general i tal i com s'ha exposat a classe, la PNL el que tracta és de buscar els canals sensorials predominants de cada persona, a fi i afecte, de poder establir quins són els processos mentals més utilitzats pel desenvolupament de certes habilitats concretes. D'aquesta manera, investigant els models predominants del funcionament neuronal i mental, es poden trobar el patrons comuns amb l'objectiu d'ensenyar-los. Així, la PNL constitueix un model, formal i dinàmic de com funciona la ment i la percepció humana, com processa la informació i l' experiència i les diverses implicacions que això té per l'èxit personal. Alguns exemples podrien ser com es porta a terme el procés d'aprenentatge, com ens hem d'afrontar a l'estrès, a la negociació, a les gestió dels conflictes, etc. Segons els teòrics, identificant les estratègies internes que utilitzen aquestes persones, és possible ensenyar-les (modelar) i tot amb l'objectiu de facilitar un canvi evolutiu i positiu.

En relació als canals sensorials, la PNL investiga els processos que fan que representem el món a través del llenguatge, i és per això, que pot esdevenir una aplicació pràctica per millorar el nostre creixement personal i les nostres relacions interpersonals. Es podria dir, a més, que és l'estudi del que percebem amb els sentits (olfacte, oïda, tacte, vista i parla), i de com organitzem el món en funció de la selecció d'uns estímuls organitzats amb un significat.

A nivell personal m'agradaria poder compartir una sèrie de dubtes i qüestionaments en relació a aquest model teòric de gran actualitat. A pesar de que pot ser una bona tècnica per a ensenyar certes habilitats/capacitats, tinc els meus dubtes sobre la seva eficàcia, sobre com s'aplica i sota quins objectius i sota quina posició ètica està sustentada.

• Si els éssers humans aprenem per prova i error, a través de l'experiència, té sentit que es vulgui aplicar i/o ensenyar un model únic o uns patrons concrets de com cal viure, desenvolupar-se i fer front a la vida mateixa?

• És bo ensenyar els mètodes, tècniques, habilitats per ser una persona amb èxit a la vida? Què significa tenir èxit? És un dels aspectes més importants en aquesta vida, o cal que les persones, per si soles, trobin sentit i valorin les coses en funció de les seves experiències concretes? Les limitacions i dificultats són una gran font d'aprenentatge.

• Quin model de persona es persegueix? És ètic voler fer persones ideals?

Està clar que en alguns àmbits concrets i amb persones amb certs trastorns o dificultats per viure amb un llindar de qualitat de vida apropiat, algunes d'aquestes tècniques podrien servir, tot i que segons el meu punt de vista, només com una possibilitat més d'aprenentatge i de mutu acord entre les persones implicades en el procés. Si serveix com a teràpia per a millorar certs aspectes podria ser una bona tècnica, tot i que caldria vigilar els nivells d'(auto)exigència i allò que s'espera aconseguir.

Finalment us adjunto algunes pàgines web que m'han servit per adentar-me una mica més en aquest model teòric de la PNL.

• http://www.capitalemocional.com/PNL/pnl.htm

• http://www.pnlnet.com/foro/main.php3. Pàgina web, que a part de la definició convencional de la PNL , inclou un forum per a fer preguntes i metàfores divertides relacionades amb el creixement personal.

• http://www.aepnl.com/index.php?id_apartado=9. Pàgina web de l'Associació Espanyola de Programació Neurolinguística.