Musicoterapia i emocions

La musicoterapia es podria definir com l'ús de la música i els elements musicals (so, ritme, melodia, harmonia, etc,), per a facilitar i promoure objectius terapèutics com la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, l'organització, etc, a fi i afecte de satisfer les necessitats físiques, emocionals, socials i cognitives d'un individu o grup. Un recurs terapèutic per a desenvolupar capacitats i potencialitats o per restaurar funcions de l'individu que han quedat malmeses i que poden arribar a assolir una milor integració interpersonal. En aquest sentit, es pot utilitzar amb una finalitat preventiva, rehabilitadora o de tractament.

Per altra banda, tot i que existeixen moltes metodologies de treball, la musicoterapia consisteix en la utilització de la música per a produir canvis significatius en els diferents àmbits de les persones. Una manera d'aconseguir benestar emocional, salut física, millorar la interacció social i/o les habilitats psicoafectives i comunicacionals. Alguns dels procediments emprats són la improvització musical, la imaginació musical receptiva, la creació de cançons i la tècnica vocal terapèutica. A més, també es poden utilitzar instruments musicals, música editada, sons corporals, la veu i altres materials sonors.

Referent al nostre paper com a professionals de l'educació, penso que és necessari conèixer els recursos que tenim a l'abast, tot analitzant les seves característiques d'aplicació i la seva significació. No és extrany doncs, que a l'edat infantil s'utilitzi la música com a recurs d'aprenentatge, les cançons per treballar la imaginació i les frases lligades i l'alfabet, etc. Tampoc no ho és que a l'edat adulta o a la tercera edat, la música també sigui un element cohesionador i terapèutic amb diferents finalitats i vessants, ja sigui en format coral o amb sessions de musicoterapia grupals. En definitiva, un recurs aplicable a tota persona i al llarg de la seva trajectòria vital.

Tanmateix, també podem trobar que s'utilitzi la música com a recurs potenciador de certes mancanses individuals i grupals, tant aplicat a persones malaltes, com a col.lectius en risc d'exclusió o inadaptació social. Avui dia, la majoria de programes d'activitats de qualsevol centre de prevenció i tractament, independentment de l'àmbit específic, contempla el recurs musical com un element significatiu en la millora del benestar dels seus usuaris.

Des de petita he estat molt vinculada a la música, hobby que no he deixat de practicar mai. Començant per l'aprenentatge de la tècnica del piano i del llengutage musical en una escola de musica de barri als 4 anys, he acabat interessant-me per la percussió i la dansa, activitats que encara, avui dia, realitzo setmanalment.

Si hagués de reflexionar sobre tot el que m'aporta la música al dia a dia, destacaria tres aspectes:

En primer lloc, la música m'ajuda i m'ha ajudat a a acostar-me a la part més emocional i interna de mi mateixa. He pogut experimentar diferents sensacions i sentiments, a la vegada que estats d'ànim. Cançons que m'han fet plorar i cançons que m'han alegrat només de sentir-les. Lletres que m'han emocionat i lletres que m'han decebut. Una nova porta cap al descobriment de sensibilitats fins llavors desconegudes i que se m'han aparegut només a través de l'experimentació amb la música.

En segon lloc, la música m'ha ajudat a reconèixer'm a mi mateixa, en relació a la meva personalitat, els meus gustos, els meus ídols, les lletres i llenguatges implícits, etc.

En tercer lloc, per tot el que ha comportat la pràctica musical en la meva manera de fer i de relacionar-me. He après la gratificació de tocar en grup i de sentir-se unit per un mateix objectiu (una melodia), he après el valor de l'amistat, però també el compromís amb un mateix i amb els altres. També he après a respectar el silenci (aspecte que molts cops no té la importància que hauria de tenir), a organitzar-me col.lectivament per a un fi comú, i a desenvolupar la meva capacitat creativa a i no tenir a por a equivocar-me a l'hora d'experimentar noves sensacions.

En definitiva, cal apreciar la música com una eina per a harmonitzar i unir tota la comunitat humana malgrat les diferències. Esdevenir un sol batec unint les veus i els instruments diversos, i reinventant una altre model de vida amb nous valors i noves sensibilitats.

A continuació us adjunto tres links interessants que he trobat sobre la musicoterapia.

• http://www.canalsolidario.org/noticia/musicoterapia-sonidos-para-vivir-mejor-en-la-discapacidad/10750. Article sobre la musicoterapia i les discapacitats. Inclou la relació d'associacions i entitats de discapacitats que treballen mitjançant aquesta tècnica.

• http://www.musicoterapia-autorrealizadora.net/index1.html. Pàgina amb exercicis de musicoterapia autorealitzadora. Està estructurada en diferents apartats. Els més interessants són els de difusió, amb un recull de bibliografia sobre el tema, i les publicacions, amb un recull d'articles i recursos web.

• http://www.youtube.com/watch?v=uG05xtBXyfQ. Vídeo sobre la musicoterapia i les seves característiques principals. Es tracta d'una entrevista a Jordi Jauset, Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull i autor del llibre “Musicoterapia i Neurociència”.