B.F Skinner, un psicòleg nord-americà, mitjançant uns experiments amb rates i coloms, va descobrir un teoria de l’aprenentatge. L’esquema seria el següent: davant d'una determinada situació, un individu duu a terme una conducta (resposta), la qual té com a conseqüència un estímul reforçador o de càstig. En un primer moment, la resposta és independent de l'estímul-reforç posterior. El condicionament consisteix a establir una associació entre la resposta i el seu reforç corresponent.
En aquest sentit, dins del condicionament operant trobaríem estímuls agradables i estímuls desagradables. Quan una conseqüència tendeix a augmentar la freqüència d’una conducta, s’anomena reforçament. En canvi, quan una conseqüència redueix la freqüència d’una conducta, s’anomena càstig.
La teoria que va desenvolupar Skinner, és un tipus d’aprenentatge associatiu que té a veure amb el desenvolupament no noves conductes en funció de les seves conseqüències, i no només amb l’associació entre estímuls i respostes, com en el cas del condicionament operant. Així, tot i que Skinner es va veure influenciat per les teories i les investigacions de Pavlov, va voler anar més enllà, establint una lògica entre allò que “es fa” i allò que “volen que faci”, a partir de reforçaments, ja siguin positius o negatius.
La meva pregunta un cop analitzada la teoria, té a veure amb l’aplicabilitat de la mateixa i sota quins paràmetres. Si només reduïm les persones tenint en compte les respostes a certs estímuls, on es troben els sentiments i les emocions? On està la voluntat per fer coses i la intencionalitat? Per altra banda, si tota persona respon a certes conductes en funció d’uns estímuls, es concep la persona com un receptor passiu dins d’una lògica mecanicista. Una forma reduccionista de concebre l’esser humà amb tota la seva complexitat. Finalment, com és possible que es puguin aplicar experiments amb animals, assimilant els seus comportaments amb els humans? Quines aplicacions se’n fan? I sota quina moralitat i ètica? On està el límit en les estratègies modificadores de conductes? És bo i ètic aplicar una descàrrega elèctrica per tal de modificar una conducta? Calen càstigs per canviar conductes o hi ha altres maneres per fer entendre que s’està errant i cal un altre posicionament?
On està l’aprenentatge per descobriment, tenint en compte els interessos, les motivacions i les necessitats dels infants? Per què no aplicar l’aprenentatge per observació, tenint en compte l’experiència, la tècnica del modelat o la teoria social i cognitiva? I l’aprenentatge significatiu, en funció de la utilitat d’allò que estem aprenent?
Penso que més enllà dels estímuls i les respostes en la gestió de les postres conductes i comportaments, cal tenir en compte altres aspectes que conformen la complexitat humana i sobretot tenint present l’experiència i el context sociocultural. La motivació és un aspecte que no es pot descuidar, però tampoc la relació entre els factors afectius i cognitius de tota persona.
En aquest sentit, sóc més partidària de partir de teories de l’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, tenint en compte els diferents àmbits d’interacció de la persona. És important tant el reconeixement de la especificitat de l’ambient o escenari de la conducta, com la interpretació que del mateix en fa el subjecte. Des d’aquesta perspectiva, l’ensenyament s’entén com un fenomen psicosocial i la conducta de l’alumne, és entesa com a “situacional” (té lloc en un determinat context o escenari educatiu) i personal (és el resultat d’un procés de decisió formulat per cada persona).
Per acabar, us adjunto uns links extrets d’internet i que poden a ajudar a entendre més la teoria del condicionament operant.
- http://www.xtec.es/~jortiz15/conduct.htm. Pàgina web de l’xtec amb apunts i material de suport en relació a les assignatures de psicologia i la filosofia, per explicar a alumnes de batxillerat.
- http://www.youtube.com/watch?v=p3Ob-StHJ0Y&feature=related. Vídeo del youtube on s’explica el condicionament clàssic de Pavlov i el condicionament operant d’Skinner.
- http://perezcastello.typepad.com/modul1/2003/11/34_model_ecolgi.html. Finalment us adjunto un blog sobre “Psicologia del Desenvolupament” on podeu trobar informació sobre les grans orientacions teòriques en relació a l’aprenentatge.
En aquest sentit, dins del condicionament operant trobaríem estímuls agradables i estímuls desagradables. Quan una conseqüència tendeix a augmentar la freqüència d’una conducta, s’anomena reforçament. En canvi, quan una conseqüència redueix la freqüència d’una conducta, s’anomena càstig.
La teoria que va desenvolupar Skinner, és un tipus d’aprenentatge associatiu que té a veure amb el desenvolupament no noves conductes en funció de les seves conseqüències, i no només amb l’associació entre estímuls i respostes, com en el cas del condicionament operant. Així, tot i que Skinner es va veure influenciat per les teories i les investigacions de Pavlov, va voler anar més enllà, establint una lògica entre allò que “es fa” i allò que “volen que faci”, a partir de reforçaments, ja siguin positius o negatius.
La meva pregunta un cop analitzada la teoria, té a veure amb l’aplicabilitat de la mateixa i sota quins paràmetres. Si només reduïm les persones tenint en compte les respostes a certs estímuls, on es troben els sentiments i les emocions? On està la voluntat per fer coses i la intencionalitat? Per altra banda, si tota persona respon a certes conductes en funció d’uns estímuls, es concep la persona com un receptor passiu dins d’una lògica mecanicista. Una forma reduccionista de concebre l’esser humà amb tota la seva complexitat. Finalment, com és possible que es puguin aplicar experiments amb animals, assimilant els seus comportaments amb els humans? Quines aplicacions se’n fan? I sota quina moralitat i ètica? On està el límit en les estratègies modificadores de conductes? És bo i ètic aplicar una descàrrega elèctrica per tal de modificar una conducta? Calen càstigs per canviar conductes o hi ha altres maneres per fer entendre que s’està errant i cal un altre posicionament?
On està l’aprenentatge per descobriment, tenint en compte els interessos, les motivacions i les necessitats dels infants? Per què no aplicar l’aprenentatge per observació, tenint en compte l’experiència, la tècnica del modelat o la teoria social i cognitiva? I l’aprenentatge significatiu, en funció de la utilitat d’allò que estem aprenent?
Penso que més enllà dels estímuls i les respostes en la gestió de les postres conductes i comportaments, cal tenir en compte altres aspectes que conformen la complexitat humana i sobretot tenint present l’experiència i el context sociocultural. La motivació és un aspecte que no es pot descuidar, però tampoc la relació entre els factors afectius i cognitius de tota persona.
En aquest sentit, sóc més partidària de partir de teories de l’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, tenint en compte els diferents àmbits d’interacció de la persona. És important tant el reconeixement de la especificitat de l’ambient o escenari de la conducta, com la interpretació que del mateix en fa el subjecte. Des d’aquesta perspectiva, l’ensenyament s’entén com un fenomen psicosocial i la conducta de l’alumne, és entesa com a “situacional” (té lloc en un determinat context o escenari educatiu) i personal (és el resultat d’un procés de decisió formulat per cada persona).
Per acabar, us adjunto uns links extrets d’internet i que poden a ajudar a entendre més la teoria del condicionament operant.
- http://www.xtec.es/~jortiz15/conduct.htm. Pàgina web de l’xtec amb apunts i material de suport en relació a les assignatures de psicologia i la filosofia, per explicar a alumnes de batxillerat.
- http://www.youtube.com/watch?v=p3Ob-StHJ0Y&feature=related. Vídeo del youtube on s’explica el condicionament clàssic de Pavlov i el condicionament operant d’Skinner.
- http://perezcastello.typepad.com/modul1/2003/11/34_model_ecolgi.html. Finalment us adjunto un blog sobre “Psicologia del Desenvolupament” on podeu trobar informació sobre les grans orientacions teòriques en relació a l’aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario