El condicionament clàssic com a teoria de l’aprenentatge

Aquest article d’opinió pretén reflexionar sobre les teories de l’aprenentatge i més especialment del procés anomenat “condicionament clàssic” o llei del reflex condicionat. Desenvolupat al s.XIX a partir d’un experiment amb gossos, el fisiòleg rus Ivan Pavlov es considera el seu descobridor. Segons l’autor, les persones no naixem com una “tabula rasa” sinó que naixem amb uns instints i reflexes. A més, construïm el coneixement en base a associacions. En aquest sentit, la realitat no és objectiva, sinó que la construïm a partir de les diferents significacions que donem a les coses. N’hi haurà que seran compartides per la majoria de la comunitat humana i n’hi ha que no. En funció de l’assignació d’un significat a certs elements, però també de la percepció que es té de la mateixa, es crea una realitat. Cada realitat doncs, és personal i intransferible.

El primer descobriment de Ivan Pavlov va tenir a veure amb l’estudi de les conductes i en com les conductes venien determinades per estímuls, la majoria dels quals eren innats. El què passava era que els éssers vius al llarg de la seva vida no en tenien prou amb els seus estímuls innats ja que moltes vegades es veien en la necessitat d’adaptar-se a les circumstàncies, d’aprendre estratègies noves per sobreviure, etc. En aquest context apareix el segon descobriment vinculant de Pavlov: la tècnica mitjançant la qual qualsevol ésser viu aprèn noves conductes.

Aquesta tècnica, bàsicament postula que un estímul provoca una resposta o conducta. Si tires aigua als ulls d'algú tancarà els ulls. (E)= raig aigua (R)= tancar els ulls. El tancar els ulls seria una resposta que considerem innata (RI),i el raig d’aigua l’estímul innat que la provoca (EI). L’aprenentatge, doncs, es produiria quan a base de la repetició, es produeix una associació entre dos estímuls. Seguint amb l’exemple, si incorporem un estímul nou (neutre) com per exemple, donar un cop al cap quan tirem aigua, al final la persona associarà que el cop equival a tancar els ulls. En aquest cas, el cop passarà a ser l’estímul condicionat (EC), ja que fa la mateixa funció que l’estímul innat, és a dir, tirar l’aigua. A més, com que es considera que un estímul condicionat provoca una resposta condicionada, esdevé que el tancar els ulls passa a ser una resposta condicionada (RC).

Aquesta modalitat d’aprenentatge, s’ha aplicat molt en persones que tenen fòbies o pors. Partint de recursos didàctics que poden esdevenir relaxants i que actuen com a estímuls condicionants, els usuaris o pacients poden acabar associant l’element condicionant amb una resposta adequada, perdent la por.

Personalment, tot i que penso que és una tècnica que pot ser aplicable en casos concrets i per ajudar a certes persones a superar traumes, fòbies o pors, no crec en l’aprenentatge únicament observable i a partir dels estímuls i les respostes com a únics elements a tenir en compte. No comparteixo tampoc la teoria psicològica sobre la qual es sustenten aquest tipus de teories, és a dir, el conductisme. Ni crec que tot sigui observable a partir de conductes, ni crec en l’experimentació com a únic mitjà per arribar a assolir aprenentatges objectius i generalitzables.

Penso també que cal vigilar amb l’aplicació sistemàtica d’aquest tipus de tècniques, ja que depenent de la continuïtat però també de l,aplicació tenint en compte l’edat, pot arribar a produir efectes no desitjats. En aquest cas l’ ètica i la moralitat de cadascú hauria de regnar a l’hora d’escollir quin tipus de tècnica és la més adequada i en funció de què. La manipulació, d’animals o persones, per tal d’assolir objectius o finalitats degradants no em semblaria mai una bona opció. Un bon exemple d’aquesta mala praxis la va escriure H. Guderian, a les seves memòries, Records d’un soldat (1951), on relata l’ús bèl·lic del condicionament clàssic fet pels russos durant la Segona Guerra Mundial, utilitzant gossos per fer volar tancs enemics.

A continuació us penjo uns links que aporten una nova significació entorn la tècnica del condicionament clàssic. En primer lloc, us adjunto un power point penjat a la web sobre les característiques principals d’aquesta teoria amb exemples interessants. En segon lloc, us adjunto una pàgina web anomenada CREAIV, un centre de recursos per a l’Ensenyament, l’Aprenentatge i la Innovació de la Filosofia. Pàgina molt interessant per donar la importància que es mereix a la disciplina filosòfica i la seva aplicació en la societat postmoderna actual. Moltíssim recursos didàctics a la web, un dels quals sobre condicionament clàssic. Finalment, us adjunto un link del youtube en forma de vídeo i que mostra i simula l’experiment que va fer Pavlov amb gossos, pràctica que va desencadenar la seva teoria psicològica del condicionament clàssic.

1) http://www.slideshare.net/mvillarpujol/condicionament-clssic

2) http://www.infofilosofia.info/creaif/ o http://www.infofilosofia.info/creaif/index.php?option=com_content&view=article&id=316%3Acondicionament-classic&catid=95%3Avos&Itemid=200

3)